Vagi per davant que no crec massa en els premis, ni molt menys els Ondas. Atorgats per Radio Barcelona, sovint s’entreguen els trofeus entre ells. Aquest any sense anar més lluny Gemma Nierga, treballadora de la Cadena SER ha rebut un premi pel seu nou programa de televisió. No, els premis i els Ondas no son la panacea, i massa sovint, el món de la comunicació s’obsessiona massa amb ells. No passa res si no tens un Ondas.
Però només de sentir la reacció de Toni Clapés al premi ja et feia la importància que li donava el propi personatge tenir una estatueta del cavall o no tenir-la. I automàticament, sense conèixer cap dels integrants del programa, ni el propi Clapés, uns quants des de casa ens emocionàvem com si l’haguéssim guanyat nosaltres.
I no és per menys.
Un premi merescut després de 20 anys de radio. De bona radio. El segell Versió tant a Catalunya Radio com a RAC1 ja ha creat escola. Una radio desenfrenada, a vegades caòtica, capaç d’informar a l’oient però també d’entretenir-lo. Una radio que es passa el guió pel forro i no passa res. Destil·lar frescor o improvisació després de 20 anys és molt difícil, i el Versió ho fa. I molt bé.
I tot amb el segell de Toni Clapés, pal de paller del programa (juntament amb el Senyor Marcel·lí). Una persona i un periodista capaç de tot. Capaç de ser seriós quan toca i de cagar-se amb els seus veïns, l’alcalde de Barcelona, TV3 i amb qui faci falta. I tot com si fóssim tu o jo. Sense anar amb aires de superioritat per tenir un micròfon al davant. Clapés no s’escolta a si mateix, no com altres. És així i punt. Descarrega el que pensa i segueix tan campant. I això, ho fem nosaltres, tot i que ens faltaria un micròfon al davant. I per tant, ens hi identifiquem. I d’aquí l’emoció expressada pels oients a les xarxes.
El versió és el programa de les nostres tardes, es el nostre programa i els protagonistes ni ho saben. Hores de companyia, de informació i de riures. Felicitats per l’Ondas i per mols anys i hores de radio. Molt merescut.
