Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zapatero. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zapatero. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de novembre del 2011

La lluita de la setmana


M'ha agradat: La marxa de Zapatero...
No m'ha agradat: ...l'arribada de Rajoy. 

M'ha agradat: Que Catalunya demostri que no és espanyola...
No m'ha agradat: ...que Espanya demostra que és més anticatalana. 

M'ha agradat: La cara de Carme Chacón el diumenge al vespre...
No m'ha agradat: ...la cara d'Esperanza Aguirre el diumenge al vespre...

M'ha agradat: Els 7 diputats d'Amaiur...
No m'ha agradat: ...constatar que poc democràtica que és/era la Llei de Partits. 

M'ha agradat: Que 8tv decidís no fer el debat el divendres a la nit...
No m'ha agradat: ...que en Cuní acabés sent protagonista.

M'ha agradat: Alguns titulars de la premsa de Madrid...
No m'ha agradat: ...que aquests aniran molt "crescudets". Sí, més.

M'ha agradat: Tornar a veure futbol al Camp Nou quasi 3 setmanes després...
No m'ha agradat: ...el villarato que es va veure a Mestalla. 

M'ha agradat: L'article d'Elvira Lindo parlant del "seu" Nova York...
No m'ha agradat: ...El País els diumenges. Necessites tota la setmana. 

M'ha agradat: Tenir el nou disc de Coldplay (per fi)...
No m'ha agradat: ...no poder-lo haver escoltat amb deteniment.

M'ha agradat: La victòria del Liverpool a Stamford Bridge...
No m'ha agradat: ...veure Torres de blau, encara fa mal. 

M'ha agradat: Que pari de ploure...
No m'ha agradat: ...les dues setmanes seguides a l'anglesa, plovent cada dia.

M'ha agradat: Que comencin a sortir els bolets...
No m'ha agradat: ...coneixer que hi ha gent que és capaç de recollir-ne a les ciutats i menjar-se'ls. 

M'ha agradat: La Maleta mexicana al MNAC...
No m'ha agradat: ...que hi hagi vint mil persones visitant l'exposició.

M'ha agradat: Que Egipte no es quedi a mitja revolució...
No m'ha agradat: ...els militars, d'Egipte i de qualsevol lloc del món.

diumenge, 20 de novembre del 2011

Aquell estat on guanya un perdedor


 
El blau és un color que m’agrada massa com per identificar-lo amb un partit. I menys el PP. Però sí, Espanya a partir d’avui és blava, el color corporatiu de la dreta espanyola. Mariano Rajoy serà president del govern després de tres intents. Els atemptats de l’11-M a Madrid i les conseqüents mentides del seu propi partit, i el menyspreu a la democràcia, el van enviar el 2004 a l’oposició quan tots ja el fèiem president. Al segon round, després d’una legislatura ferotge on va valer tot, Rajoy va invocar la seva “niña” i també va fracassar. La tercera serà la vençuda. Espanya: aquell país on arribarà a president un perdedor professional. 

I ho serà sense haver fet res. Cap proposta ni cap solució a una crisi que seguirà creixent més enllà del 20-N. Amb Rajoy, o sense, l’estat espanyol estarà a les mans de Brusel·les, i més concretament a les mans de Angela Merkel. Així que aquestes seran les eleccions més inútils que s’hauran fet a un país. Potser per això guanya Rajoy. Amb una trista campanya dedicada a no dir res i a no fer cap relliscada, el candidat del Partit Popular s’ha dedicat a passejar la seva cara arreu d’Espanya. Amb una sola pedra al camí cap a la Moncloa, el cara a cara amb Rubalcaba, que el gallec va superar pels pèls.

I a l’altre banda Rubalcaba. El millor polític que ha tingut Espanya els últims anys, un gran comunicador, un home que destil·la credibilitat i solvència...però dedicat a una causa perduda: justificar els 4 últims anys del govern de Zapatero. Rubalcaba era ja un cadàver polític abans que comencés la campanya electoral. Ni els seus discursos exprés, ni els seus viatges a Andalusia o Catalunya el salvaran. Serà el seu últim servei al partit. Es crema ell per no cremar la resta de la cúpula socialista encara amb cert futur en el món de la política (llegeixis aquí Carme Chacón). 

A Catalunya el combat ha tingut més cares. La primera la de Chacón, molta cara la de la candidata del PSOE, que l’últim dia va decidir no presentar-se al debat de 8tv al·legant problemes d’agenda. La petició estava feta al mes de Setembre i tots els caps de llista estaven al seu lloc. La cirereta a una campanya buida de propostes més enllà que la dreta si mana farà retallades. També n’ha fet l’”esquerra”. Amb l’absència al debat, es posava fi a una campanya d’una trista candidata que no s’ha cregut mai el paper de representar el PSC perquè ella és del Partido Socialista Obrero Español. Chacón és massa espanyola per liderar el PSC i catalana per estar al capdavant del PSOE. 

La campanya més plàcida l’ha passat Jorge Fernández Díaz, un dinosaure del Partit Popular. No ha hagut de fer res més que callar. No tocar el tema de l’immersió lingüística, ni la retallada de l’Estatut, ni la supressió dels matrimonis homosexuals. Res. No ha dit res. Ha estat tant callat que fins i tot va fer el debat de TV3 sense veu. Fernández Díaz però feia el paper que li tocava. El paper de Rajoy però a Catalunya. D’aquesta manera, un clàssic del partit rebrà el seu premi després d’anys defensant la causa en territori enemic: diuen les travesses que serà President del Congrés. La primera el Rei, la segona Rajoy i la tercera Fernández Díaz. Això s’enfonsa. 

A Duran i Lleida l’hem vist darrera unes baquetes de bateria. Es tractava d’oferir un candidat més proper, que se’l tingués tant ben considerat aquí com el tenen a Madrid. Ell va “salvar” Espanya aprovant un pla d’ajustament de Zapatero. Però aquestes també eren les eleccions de Catalunya. I aquí a casa, Durant és menys Duran que a Madrid. Amb algunes relliscades, possiblement intencionades, com les polèmiques declaracions contra els homosexuals, el PER o els immigrants; CiU no aconseguirà segurament ser la força més votada. Però Duran i Lleida seguirà corrent els bars propers a la Carretera de San Jerónimo, com ho ha fet sempre des de 1982. 

Els dos candidats dels partits més petits són els que han fet un paper més digne. Segurament perquè les seves idees són les més raonablement fàcils de defensar. O simplement les més raonables. Alfred Bosch ha estat el novell de classe i ha superat la campanya amb prou nivell, més enllà de l’imatge, quelcom que ha de millorar. Professor d’Història, com Oriol Junqueras, arribava de la mà de les consultes sobiranistes, en definitiva, de fora del partit. I així s’ha comportat, com si ho fos. La consigna era: ni una paraula del tripartit. Ni una paraula del passat. 

I l’últim Joan Coscubiela, que ha estat també un digne candidat que també “s’estrenava” en política. Aquest professional de la democràcia (primer als sindicats i ara en el món electoral) ha estat més roig que verd al capdavant d’Iniciativa i ha intentat, sobretot, esgarrapar el vot del socialista desencantat. El votant de PSC i no PSOE, que veu Espanya diferent de com la veu la Ministra de Defensa i els seus companys del Baix Llobregat. A falta de saber els resultats tot apunta que Coscubiela estarà a Madrid defensant els drets dels treballadors, que seran retallats, amb ell a la cadira de l’última fila de dalt del Congrés dels Diputats. 

En definitiva, campanya pobre. Molt pobre. De baix nivell on s’han anat atacant els uns als altres però amb poques propostes a la cartera, més que res perquè les propostes les faran des de Berlín. I no hi ha una poció màgica per aquesta crisi galopant que afecta Europa. Amb la campanya acabada no hem sentit res del procés de pau a Euskadi, tampoc del problema català i el seu estatut, ni del futur dels matrimonis homosexuals, ni de les mesures futures que farà la dreta espanyola, ni de les retallades socials ni a nivell d’autonomies. Res. No s’ha parlat de res. Ha estat una campanya patètica, per això ha guanyat Rajoy. Un perdedor.

dimarts, 27 de setembre del 2011

La lluita de la setmana


M'ha agradat: Escoltar La Competència i la Segona Hora de bon matí gràcies al podcast...
No m'ha agradat: ...com em mira la gent quan em ric al metro a les 7 i algo del matí. 

M'ha agradat: Com sempre Messi...
No m'ha agradat: ...Com sempre, l'Atletico. 

M'ha agradat: Que R.E.M anunci la seva separació....
No m'ha agradat: ...recordar el concert que vaig anar dels americans. Molt decepcionant. 

M'ha agradat: Que el hastag #independenciacatalunya fos Trending Topic a Twitter sense cap iniciativa prèvia....
No m'ha agradat: ...els canvis de Facebook i les conseqüents reaccions i missatges. 

M'ha agradat: L'espectacle de llum i colors a la façana de l'Ajuntament durant la Mercè...
No m'ha agradat: ...que no es faci més dies l'any. 

M'ha agradat: El premi del Festival de Donosti a la millor pel·lícula per Los pasos dobles de Isaki Lacuesta. Català. 
No m'ha agradat: ...que costi tant fer bon cinema i que arribi a la gent. 

M'ha agradat: Passar un diumenge de futbol...
No m'ha agradat: ...que finalment l'Espanyol B acabés empatant quan anava perdent. 

M'ha agradat: Que torni la Champions...
No m'ha agradat: ...l'Assamblea i les paraules de Guardiola. 

M'ha agradat: Que s'hagi acabat la legislatura de Zapatero...
No m'ha agradat: ...que el que ha de venir sigui molt pitjor.

dimecres, 13 de juliol del 2011

Titulars d'aquest estiu


Titulars que llegirem aquest estiu: 


Semana clave en el caso Cesc
 
España se va de vacaciones todo el año

Montilla acaba el llibre de vacances Santillana i s'apunta a l'Universitat d'estiu

Cescapa

Zapatero: "no haremos más recortes"

El verano más caluroso des de 1986

Hi ha putes al Raval de Barcelona

Pet Guardiola: el entrenador del Barça se tira un pedo en la vuelta al trabajo. 

Moody's no se queda mutis

ContaTour

Mientras Sharon sigue vivo Israel aprovecha el verano para matar unos cuantos palestinos

RAC1 és la ràdio més escoltada de 8 del matí a 9 de la nit

Jugador X: "Siempre fue mi sueño jugar en el Madrid"

dimarts, 5 d’abril del 2011

La lluita de la setmana


M'ha agradat: el documental "la ciutat dels sants" d'Albert Om...
No m'ha agradat: ...el motiu del reportatge.

M'ha agradat: Aquest article de Toni Padilla sobre els orígens del Shaktar Donetsk...
No m'ha agradat: ...l'espera pel partit, es fa eterna.

M'ha agradat: L'adéu de Zapatero...
No m'ha agradat: ...el que pugui venir després.

M'ha agradat: Naturpixel...
No m'ha agradat: ...no tenir una càmera reflex i fer fotos a punta pala.

M'ha agradat: guanyar a Vilarreal...
No m'ha agradat: ...que torni el Villarato des de Madrid. Actitut desesperadora i desesperant.

M'ha agradat: el solet de dissabte al Parc de la Ciutadella...
No m'ha agradat: ...que el solet no sortís diumenge, ni al Parc de la Ciutadella ni enlloc.

M'ha agradat: La paternitat d'Andrés Iniesta...(la verdá egqué sí)
No m'ha agradat: ...el pal en bàsquet. Fora de la Final Four del Palau Sant Jordi.

M'ha agradat: Que gent com Pujol ja diguin que SÍ...
No m'ha agradat: ...que molta gent encara no ho vegi i diguin que NO.

M'ha agradat: Que Ràdio Associació hagi donat el premi al millor programa a La Competència. Se'l mereixen...
No m'ha agradat: ...el premi a millor professional per Marta Rumagosa. Per trajectòria sí però aquest any precisament, no. Què tal Marta Cailà? En sóc molt fan.

M'ha agradat: Que un grup català empleni dos cops el Sant Jordi...
No m'ha agradat: ...que aquest grup no toqui a Girona.