Caldrà convèncer i després vèncer

El nou estudi del CEO em sorprèn i no em sorprèn. L’enquesta diu que el 45,3 desitja quedar-se aEspanya mentre que l’independentisme arriba a la xifra del 44,5 per cent. Xifres semblants a abans de la primera gran manifestació de l’11 de Setembre, la del 2012. I la veritat, no em sorprenen aquests números.

Primer. Perquè estem tardant massa. Ens ho han posat difícil, està clar, i més que ens ho posaran. Les dificultats normalment unieixen, menys a Catalunya. Som catalans. Els partits polítics no s’han arribat a posar d’acord en com arribar a la independència, en com hem d’aconseguir votar, en com ens hem de presentar en unes hipotètiques eleccions plebiscitàries. L’independentisme català no s’ha posat d’acord en res, per tant, si hom dubta entre independència o no, pot arribar a pensar: “Si no s’han posat d’acord ara, imagina’t en el procés de transició en una hipotètica independència!”. I és clar, millor que ens quedem com estem amb una mica més d’autogovern i qui dia passa, any empeny.

Segon. Perquè a l’hora de la veritat, hi ha por. A certa gent sempre li espanten els canvis, i crear un estat nou en comporta molts, de canvis. Sí, són la mateixa gent que s’ha quedat amb la mateixa parella tot i que ni parlen, o amb la seva feina de merda durant anys, no s’han mogut de casa en la vida i quan han marxat ho han fet cada any a aquell càmping que tu i jo sabem. Tot i no ser feliços, per què canviar? Ens agradi o no, aquesta gent existeix, i a part d’amargar-se a si mateix, també pot arribar a amargar a nivell col·lectiu aturant un dels processos més il·lusionadors que ha viscut Europa en els últims temps. Convèncer-los és molt difícil, perquè encara que els hi expliquis que les pensions les cobraran igual, que Catalunya pot sobreviure sense Espanya i que no ens poden treure el passaport europeu, ells després de dir-te “sí,sí!”, votaran No.

Tercer. Perquè el futur d’un país és quelcom que comporta una gran participació de gent. I votarien tots. Ho vàrem veure a Escòcia. També passaria a Catalunya. A l’Espanya actual està apareixent una força que sembla que arrasarà amb molts partits polítics convencionals, Podemos. La formació de Pablo Iglesias, a part d’il·lusionar a molta gent, arrossega el votant desencantat que fa anys que no vota. Sí, aquell que ara protesta però s’ha passat els últims vint anys sense agafar un diari, veure les notícies i fumant porros al sofà. Ara, quan les coses han anat maldades juga a fer política i es queixa de tot. Portaveus de l’ignorància, seguidors del populisme barat. Votarà a Podemos. Òbviament, no tots els perfils del votant de Podemos són així, però aquest perfil apareixerà del no-res. I aquest, és anti independència. I perquè no pot votar a Felipe Gónzalez, que si no...

Quart. Perquè Espanya, de totes-totes, ha intentat rebaixar el souflé català. Ho ha intentat de forma lamentable i amb més o menys sort. Però ho ha provat i ho seguirà provant. Negant-se a donar-nos el vot. Dient que no som una nació. Mirant de mirar una altra banda quan l’independentisme s’ha mobilitzant. Rebaixant xifres. Maquillant números en les balances fiscals. Movent les clavegueres de l’estat a nivell policial. Apuntant amb el dit a Jordi Pujol. I més que segurament em deixo. No cal ser Sherlock Holmes per deduir que la tàctica del govern del PP és la tàctica del desgast, que duri el procés que els catalans ja se’n cansaran, i a més, quan hagi passat la crisi ja ni se’n recordaran que volien independitzar-se. En aquest context de desmoralització del moviment hi encaixo aquesta enquesta que per primera vegada en anys posa l’unionisme per davant de l’independentisme. No sé si creure’m qualsevol enquesta que apareix, però tractant-se d’una que arriba de l’Estat Espanyol, me la crec menys.

Cinquè. El discurs de la justícia social per a molts és molt important. També per l’independentisme. Davant aquesta crisi hi ha qui pensa que no és el moment de banderes i és el moment de posar-se a ajudar la gent. Totalment d’acord. Per això som independentistes. Independència per canviar-ho tot. Ens agradi o no, hi ha gent que veu el procés com una cortina de fum per tapar les misèries que està provocant la nostra classe política. Cal convèncer a aquesta gent que el procés català servirà, no només com a reivindicació nacional sinó també per girar la societat cap per avall. Mentre no es convenci a aquesta gent, l’independentisme no serà majoria.

Per tot això no em sorprèn aquest estudi del CEO. Després del 9-N el procés no ha fet més que començar. Ningú va dir que fos fàcil aconseguir la independència, tot i que amb un govern del PP a Madrid podria semblar-ho. Caldrà treballar i treballar, i com no, parlar i parlar. N’hi ha que tenen por, d’altres falta d’informació, i n’hi ha que simplement se’ls ha de saber fer encaixar. Tots ells hi son, i sense ells no hi ha independència. Caldrà fer feineta de formiga per quan arribi el dia de la veritat i treballar contra el populisme, l’ignorància i les clavegueres de l’Estat Espanyol. Mentrestant, ens arribaran enquestes que no han de fer-nos si no meditar, pensar i treballar per convèncer, i després, vèncer.

La festa de la democràcia

No entenen res. A Madrid, alguns, no ho entenen o no ho volen fer. Diumenge el poble de Catalunya es manifestava de forma pacífica i a través de les urnes. NO eren unes eleccions. Ni un referèndum. No hi havia cens, ni apoderats, ni garanties democràtiques, ni presidents de mesa. Però hi havia ganes. Ganes de votar. I a falta de que no ens deixin, ho fem nosaltres. Gràcies a la societat civil i als milers de voluntaris d'arreu, tothom que va voler, va poder votar. I votar no fa mal. Els únics incidents van venir dels que no volen que es voti. Els de sempre. 

Devia ser la primera vegada que els somriures apareixien de bon matí a les escoles un diumenge. Devia ser la primera vegada que molts podien votar. Per alguna també l'última. Devia ser la primera vegada que molts se sentien part d'un quelcom molt gran. Devia ser la primera vetada que hom tenia la sensació que votar servia per alguna cosa, tot i que molts dicen que no va servir per res. I legalment, no. Però moralment va servir de molt. Votar siempre és útil. 

A mi sincerament se'm va posar la pell de gallina. El que havia de ser una jornada d'incertesa de bon matí pel que farien les autoritats o no, es va convertir en una jornada de festa. La festa de la democràcia. I el que havia de ser una llarga cua a primera hora per votar es va convertir en una cua llarga durant tot el dia. Així ho varen reflectir alguns mitjans de comunicació. Gent plorant. Gent fent-se fotos. Gent vinguent d'arreu a portar el seu vot. Gent d'arreu expressant-se. Sí-Sí, Sí-No o directament, No. Tots hi tenien lloc. 

Allò que no vol fer el govern espanyol, posar les urnes, ho va fer el poble català. Amb el govern i el Parlament darrera, i alguns partits polítics i personalitats. Allò que molesta tant al govern espanyol, votar, ho varen fer més de dos milions i mig de persones. Amb entrebancs, amb pors vingudes de Madrid, amb atacs cibernètics, amb boicot per part de part de la ciutadania. Diumenge molts ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora per dir-li a Madrid que volem marxar, però que sobretot volem votar. Una lliçó de democràcia. La revolució dels somriures. La festa de la democràcia. Els catalans som perillosos. 

@palamospower

Cassoles per canviar-ho tot

Buides fan sorroll si les piques. I bastant molest. Un soroll metàl·lic que s’escampa i s’escampa i repica a les parets. I t’entra per les orelles i se’t posa al cervell. Si la piques al balcó és perillos, perquè és encomanadís. El conjunt de sorolls de moltes cassoles picant no és molest, sinó és un soroll de protesta. 

Ahir a molts carrers de la ciutat de Barcelona, i de Catalunya en general, es va sentir aquest soroll de protesta. Volem votar. I ho hem demanat de diferents maneras. Ho hem fet tot: ho hem demanat formalment, ens hem manifestat, ens hem agafat les mans i hem travessat el país, hem fet una V de quasi dos milions de persones. Ni un gest de violència. Però, tot i això, la resposta és la mateixa. No a tot. 

Ahir, un petit pas més. Ara toca picar les cassoles buides com en el seu moment sonaven a Argentina per primer cop per protestar contra “el Corralito”. També sonen com varen sonar pel “No a la Guerra”. Ara sonen pel Sí a la democràcia. Pel dret més bàsic que pot tenir un ciutadà en un país occidental, el dret a vot. Sonaven ahir a les deu. No hi ha gana, però hi ha ganes. Ganes de votar. 

La gent no protesta per un plat a taula, almenys no tots, però si seguim així potser sí que ho acabarem fent tots. Espanya ens escanya. No ens dona ni un plat servit, ni ens el deixa cuinar. Amb Espanya la cassola sempre ressona i sempre està buida. Les cassoles sonaven ahir contra la prepotència de l’Estat, contra la falta de democràcia, contra aquesta prepotència castellana, contra aquesta falta de dignitat. Sonaven contra Bàrcenas, les targetes negres. Contra el Matas alliberat, contra la gestió de l’Ébola i contra l’atur. Contra la corrupció. Contra el PP i contra el PSOE. Ull, també contra Pujol. Contra el de sempre. Les cassoles ressonaven com mai per acabar amb el de sempre.

Quan comencen a sonar cassoles buides al carrer, és significatiu. Van sonar a Argentina i van caure diversos governs. Van sonar per la guerra d’Iraq i va caure un govern mentider. Al final, les cassoles ens indiquen que estem al final del camí. Catalunya vol un canvi i les cassoles són la seva veu, com ho seran els seus vots aquest diumenge. Volem marxar. Volem l’independència. Volem que sonin les cassoles arreu. Les cassoles van acabar amb “el Corralito” i amb Aznar i els seus (per una temporada). Volem soroll que molesti. Sorolls de protesta. Volem cassoles. Cassoles per canviar-ho tot. 


@palamospower

Terrorisme democràtic

Catalunya està plena de terroristes, i des d'aquí ja us dic noms i poblacions d'uns quants d'ells. La Maria, de Centelles, és perillosa. En Carles, de Les Planes d’Hostoles, no ho sap, però pot destruir un estat aquest diumenge. En Lluís, de Palafrugell, pot deixar les vergonyes d’Espanya al descobert amb un sol gest. La Montse, de Lleida, pot equiparar-se a un delinqüent que mata o roba. L’Artur podria anar podria anar a la presó. I com ell, molts. Aquest diumenge tots ells i jo, farem quelcom il·legal, votar. 

El Tribunal Constitucional ha suspès la celebració del nou 9N. Altre cop. I d’aquesta manera demostren que ni d’una forma ni d’una altra ens deixen votar. Ni de forma legal ni de forma il·legal, simplement els catalans no poden votar el seu futur. I punt. Aquest és el missatge que dona el TC i aquesta és la resposta d’Espanya al clam català. No, no i no. No a un Estatut. No a un pacte fiscal. No a un referèndum pactat pel Parlament de Catalunya i no a una consulta popular. No, no i no. I mil vegades no. 

I això és el que hi ha a l’altra banda. Avui s’han tancat moltes de les portes que els partidaris de la tercera via esperaven trobar obertes. Si es que encara queda algú, a part d’Herrera i Iceta. Les opcions per aquests cada vegada s’estrenyen més, els arguments a favor de quedar-se a l’Estat Espanyol cada vegada són més minços. Costa, i molt, defensar Espanya a Catalunya amb arguments sòlids, per desgràcia, els que sentim són cada cop més pobres. Cada cop més ridículs. Moltes vegades acaben amb allò de “Cataluña es España porqué sí” o "Qué pone en tu DNI?". Intel·lectualment són un insult. Personalment vergonyosos. 

El diumenge votarem. Tenim les butlletes i decidirem si ens en volem anar, inclús decidirem si ens volem quedar. I fins i tot, hi ha l’opció de deixar-ho tot igual. Diumenge la Maria sortirà als diaris, en Carles desafiarà Espanya, en Lluís ensenyarà al món quina democràcia és Espanya i la Montse tindrà una arma perillosa a les mans: una butlleta per votar. Això fa més mal que una bala, una bomba o un crit. Diumenge mentre Espanya gaudirà del seu sistema i del seu Tribunal Consitucional i la seva impugnació, nosaltres, a Catalunya direm que d’aquesta impugnació ens quedem amb una part, la de Nació. El diumenge votarem, als instituts, a les escoles o al carrer. Butlletes explosives. Consultes inflamables. Disciplina militar. Diumenge a les vuit serem terroristes per l’Estat Espanyol. Farem terrorisme democràtic.